L’ensalada russa és un entrant que hem adaptat a la nostra dieta. De fet, aquesta és la gran virtut d’un plat que, com indica el seu nom, és d’origen rus, i del que podem trobar nombroses varietats. Repassem les possibilitats de l’ensalada russa!
Un origen molt exclusiu
Per a conèixer l’origen del plat rus més exportat al món, hauríem de retrocedir fins el Moscou de mitjans del segle XIX i visitar les cuines del Restaurant Hermitage del xef francobelga Lucien Olivier. Allà, cansat de veure com els seus clients barrejaven tots els ingredients d’una amanida que es presentava amb els ingredients servits de forma separada, aquest xef va decidir variar la forma de presentació a mode de “vendetta” cap als seus comensals.
D’aquesta manera, va idear una amanida barrejada que incloïa faisà (o perdiu), tòfona, patates, cogombre, enciam, llengua de vedella, ous durs, crancs de riu i caviar, servits amb la salsa especial del xef. El que mai s’hagués esperat és que, lluny d’indignar als seus clients, va despertar en ells tanta admiració que denominaren aquell plat com “Amanida Olivier”.
Anys més tard, un antic ajudant d’Olivier va obrir el seu propi restaurant i va incorporar el plat a la seva carta amb alguns canvis, amb la finalitat d’adaptar-lo a uns temps de dificultats econòmiques. En lloc de faisà va incloure pollastre i va decidir que la maionesa fos la salsa que l’havia d’acompanyar, popularitzant encara més aquesta recepta.
No obstant això, també trobem fonts que atribueixen la recepta al cuiner italo-britànic Charles Elmé Francatelli, que va ser cap de cuina de la reina Victòria, ja que una recepta d’ensalada russa va aparèixer a un receptari anglès, l’autor del qual era el mateix Elmé. Al moment de ser publicada aquesta recepta, Lucien Olivier només tenia 8 anys.
L’ensalada russa al món
Malgrat que el xef Olivier mai va revelar la recepta de l’ensalada russa que el va fer famós, mitjançant testimonis dels clients recurrents i algunes fórmules aproximades de finals del segle XIX, l’ensalada russa va començar a popularitzar-se als països veïns, i pocs anys després, ja era un plat reconegut internacionalment. Ucraïna va ser el primer país a importar la famosa “Amanida Olivier”, incloent-hi entre els seus ingredients els pèsols.
Actualment, podem trobar una gran varietat de versions de l’ensalada russa, un plat que es pot adaptar fàcilment als gustos de cada comensal. Així doncs, a partir dels ingredients bàsics de la recepta, com són la patata, la pastanaga i els pèsols bullits acompanyats de maionesa, és comú trobar-la amb ou dur, mongeta tendra, pebrot vermell escalivat, olives, cogombret, tonyina i fins i tot anxoves. Existeixen una infinitat de possibilitats!
Recorda que a La Sirena trobaràs la tradicional ensalada russa ja preparada amb la matèria primera de la millor qualitat. Només l’hauràs de coure, amanir com prefereixis… i gaudir d’un dels entrants més deliciosos!
