La carxofa és una planta d’origen mediterrani emparentada amb el card. Se li atribueixen diverses propietats medicinals, però és molt coneguda per ser font d’hidrats de carboni i de vitamines així com a ingredient de suculents plats. El seu origen és probablement africà, però el seu cultiu actualment està estès per tot el món, principalment a Europa i Amèrica.
La carxofa a l’Olimp dels déus
La planta de la carxofa podria tenir el seu origen a Egipte, des d’on es va estendre a altres civilitzacions del Mediterrani, com la romana i la grega. Els grecs li van atribuir propietats afrodisíaques sota el nom de Cynara.
El mateix nom que el d’una jove a la qual, segons la mitologia, Zeus va seduir i que, com moltes de les dones a les que el déu va enamorar o simplement va raptar, va acabar convertida en un animal o una planta. Cynara va ser convertida en una carxofera i el seu nom grec va identificar a la planta, i així és coneguda actualment en l’àmbit científic.
De remei medicinal a ingredient gastronòmic
En l’àmbit medicinal és reconeguda pels seus principis actius, presents principalment en les fulles. Entre les seves propietats s’expliquen les antidiabètiques, diürètiques, depuratives, hepatoprotectores. També com ajuda per eliminar la urea, reduir el colesterol o tractar la dispèpsia.
Sens dubte, aquestes propietats van conduir a la creació de la famosa dieta de la carxofa, en la que l’hortalissa es converteix en la protagonista d’un règim que té l’objectiu de perdre pes.
Però la carxofa és molt més que una hortalissa sana i saludable, és també molt saborosa.
La carxofa, a la cuina amb i sense fulles
Com la majoria de plantes cultivades per l’home, a més de ser una font de remeis per a la salut, la carxofa també s’ha convertit en part de la dieta i es cuina de diferents maneres.
Amb totes les seves fulles, és pot fer a la brasa, com a acompanyament de carns, en un ritual que es va eliminant capa a capa fins a trobar les més tendres. Sense les fulles exteriors, es pot prendre cuita en el seu propi brou. I també es prepara en conserva, només els cors, segurament una referència a les pretensions de Zeus amb la Cynara mitològica.
Ingredient al plat, aperitiu a la Copa
Sens dubte, Itàlia és un dels països on la carxofa ha adquirit una major rellevància. És el major productor mundial d’aquesta hortalissa.
I des d’Itàlia la carxofa també s’ha erigit en protagonista dels moments d’aperitiu de mig món, gràcies a una beguda d’origen italià que va prendre el nom llatí de la planta com a marca. Elaborada a base de carxofa, ha rivalitzat amb els vermuts i altres begudes similars a les terrasses de bar.
Espanya, productor de carxofa de primer ordre
A Espanya es conreen diferents varietats de carxofa. La més estesa és l’anomenada Blanca de Tudela, que té les seves zones de cultiu més importants a la Rioja, Navarra i a l’horta murciana, amb una Indicació Geogràfica Protegida en l’àrea navarresa que li dóna nom. També destaca la IGP Carxofa Prat, a l’àrea del Delta del Llobregat, al costat de Barcelona.
La colonització pels europeus de diferents països d’Amèrica, Àfrica, Àsia i Oceania va fer que, com moltes altres plantes comestibles, les carxoferes irrompessin en paisatges on fins llavors només estaven poblats per espècies autòctones.
A Califòrnia es va convertir en una plaga però ara tots es rendeixen als seus peus, fins i tot amb la coronació anual d’una Reina, la primera nominada va ser Marilyn Monroe.
Si vols saber més sobre la carxofa o sobre altres consells, receptes i trucs, subscriu-te a la nostra newsletter i ho rebràs al teu correu electrònic.
